La Pietat

La Pietat

La pietat es va fer a l'any 1498 fins 99 es  de Miquel Angel.Es troba a la Basílica de Sant Pere  a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista. L'estàtua va ser  encarregada per Jean de Billheres, que era un representant del rei francès a Roma. Aquest escultor ( Miquel Àngel) era caracteritzat per el seu estil propi de la coneixença del cos humà. Aquesta escultura està feta de marbre d'estil renaixentista i de tema religiós i mitològic, la seva topologia es d'escultura exempte, preferentment amb vista frontal.Té una altura de 174 cm per 195 d'ample i 69 cm de fondària.No està policromada i està realitzada pels paràmetres del quattrocento. Les dues figures estan en forma piramidal i també ultilitza formes geomètriques.   L'estàtua es va fer pel monument funerari del cardenal, però es va moure a la seva localització present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la basílica, al S. XVIII. Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Volen transmetre l'expressió de la bellesa ideal, la imatge de la verge reflecteix la puresa i la joventut d'ella. La pietat es la representació iconogràfica de la Verge Maria amb el cos mort de Jesús a la falda, després del devallament de la creu, també volia expressar en la cara de la verge un dolor profund.

Les marques de la crucifixió estan limitades a marques de claus molt petites i un indici de la ferida al costat de Jesús. Les marques dels claus als peus no arriben fins el darrere del peu. 

 

Grècia: Escultura

Arquitectura Grega

Procés de construcció de les piràmides

-Perquè feien piràmides?
  ·Bé doncs, la societat de l'Antic Egipte creien que després de la mort hi havia una segona vida i així doncs per conservar els cossos per la nova vida, els transformaven en mòmies, seguidament els guardaven en un sarcòfag i era enterrat a una tomba.
  ·Els faraons es feien enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a aquesta nova vida, creien que havien de passar el judici de la deesa Osiris.
  ·N'hi havia de tres tipus: Mastaba, piràmide i hipogeu.

- Construcció:
  · Es dividia en tres parts: Extracció, transport i col·locació.
  · Els treballadors no eren esclaus, ja que se'ls pagava amb sal, blat i ordi a canvi del seu treball.
  · Es construïen ciutats al costat de la piràmide on els treballadors vivien fins que tornaven a les seves cases. Aquestes ciutats comptaven amb serveis mèdics que els atenien quan tenien un accident o emmalaltien.
  · Els constructors havien d'estar molt ben organitzats per a treballar en aquestes obres i cada grup de quatre homes tenia un capatàs que s'encarregava de guiar-los en el treball i que no perdessin el temps en les seves jornades.
  · Hi ha proves de que la construcció utilitzaven el cisell de coure per tallar la calcària.
  · Durant l'excavació utilitzaven martells pel contorn.
  · Lligaven les pedres amb cordes i agafades a una construcció, la movien. A dalt de la rampa hi ha havia un home que agafava la corda i cada cop que feien un moviment, ell estirava i així es facilitava la feina de transportar-la.
 

Art Egipci

Selecció de vídeos de l'art prehistòric

La prehistòria

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

El megàlit que predomina a Catalunya és el dolmen, i abunda al nord de Catalunya. Podríem dir que es troba a la "Catalunya Vella". La funció dels dolmens era per enterraments funeraris a un grup d'humans d'una tribu (xamans, caps, gent important...). Mentre al nord de Catalunya utilitzaven dolmens per aquests enterraments, al sud utilitzaven més les coves.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

- 500.000 a.c

-L'homo erectus descobreix el foc: Paleolític

- 40.000 a.c

- Primeres manifestacions artístiques

- 7000 a.c

- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil: Neolític

- 4000 a.c

- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica: Edat dels Metalls

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

La Venus de Willendorf és una escultura del Paleolític. Es diu que té més de 22.000 anys d'antiguitat i va ser  trobada a la Vall del Danubi. La figura representa a una dona despullada obesa, això va crear un gran conflicte entre els arqueòlegs i científics ja que no es sabia exactament que volia significar aquesta petita escultura de 11'1 cm d'alt i de 5'7 cm d'ample. Posteriors hipòtesis demostraven que aquesta dona obesa representava la fertilitat i el benestar. Aquesta hipòtesis va estar molt ben acceptada pels grup d'entesos sobre el tema ja que el que volien representar els homes primitius era idealitzar la bellesa d'una dona ja que en la prehistòria era difícil trobar menjar i per tant alimentar les següents generacions.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Aquest tipus de pintura es troben als sostres de coves on el pas del temps no s’han esborrat.

Aquesta pintura és de tipus llevantí.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

Aquesta escena representa una cacera on els caçadors, alguns vestits amb pells de llops (simbolitzant uns llops caçadors), encerclen un ramat de bisons i mentre els encerclen, els caçadors amb pells de llops els disparen amb llances i fletxes per derrotar-los. Les possibles finalitats de la pintura pot ésser màgica, per donar bona sort a la cacera que hauran de fer en un futur, o una cacera ja feta on dibuixen tot el que van fer durant una cacera on els caçadors van triomfar.

5. Fes una presentació a l’impress amb les característiques més destacades de l’art prehistòric



 

Anàlisi d'una obra pictòrica: El triomf de Bacus

 

El triomf de Baco també conegut com a “Los Borratxos” és una pintura de Velázquez. En el quadre s’hi veu l’escena on apareix el déu Baco posant la corona amb un ram de fulles de vid a un dels set borratxos, mentre alguns somriuen mirant-lo. El quadre es va fer entre 1626 i 1628 i des del 1819 està conservat al museu del Prat. Baco en el seu moment, en la literatura barroca, era considerat un personatge relacionat amb la lliberació de l’home fugint de l’esclavitud de la vida diària.

Aquesta pintura és un clàssic del barroc, amb elements que el defineixen com l’ús de la llum, colors vius, profunditat en en la visió de les escenes, etc. S’ha utlitzat el suport de la tela i la tècnica de la pintura a l’oli. Les línies de la pintura les podem interpretar com fermes i tancades que generen una estrucutra independent. S’utilitza el clarobscur per dona importància al déu Baco com element central de la composició, i colors vius i més foscos per crear aquest contrast. Tot el quadre expressa moviment ja que Baco està coronant a un dels borratxos i els altres s’ho estan mirant atentament movent-se i apropant-s’hi.

El quadre recrea un tema mitològic, i és característic del Barroc agafar com element temàtic els déus de l’antiguitat de Roma i Grècia, tot i així de funció té un punt de mofa cap a la mitologia, ja que barreja la figura d’un déu amb borratxos. És molt possible que fos encarregat pel rei Felip IV, i també adreçat a ell. Sens dubte si poden veure influències de Rubens, Caravaggio (l’ús de Baco) i Ribera. És una obra figurativa ja que s’expressa mitjançant la representació de realitat externa i concreta. Hi ha un clar equilibri entre el repós i moviment, i s’ha utilitzat la mirada de tots els personatges cap una mateixa direcció per donar importància al mig, que és on hi ha el déu Baco.

Anàlisi d'una obra pictòrica: Mona Lisa

 

Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm  retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato) consisteix en ultilitzar oli deluit en oli essencial, procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París. Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima,està sotmès a un procés de revisió constant per verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada. Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.

La galeria dóna a un paisatge inspirat en les vistes de què Leonardo va poder gaudir als Alps durant el seu viatge a Milà  un paisatge d'atmosfera humida i aquosa que envolta la dama. S'ha intentat localitzar la zona, que podria ser un racó de l'Arno o alguna part del llac de Como, però no hi ha cap conclusió definitiva. Moltes vegades s'ha mirat de connectar el paisatge de cada costat de la dama, però la discordança entre les dues imatges no permet que es pugui dissenyar un model continuat. Cal tenir en compte que el costat esquerre sembla estar més alt que el dret, fet que entra en contradicció amb les lleis de la física, ja que l'aigua no es pot quedar estàtica en un desnivell del terreny.

La dama està asseguda en una butaca, recolzant els braços sobre els braços del seient. És en una galeria, i a la vora esquerra del quadre es veu la base d'una de les columnetes. El traç amb què estan pintades les mans i els ulls permet apreciar un exemple característic de la tècnica de l'esfumat. També es pot destacar el joc que hi ha entre la llum i l'ombra, un recurs utilitzat per aconseguir més sensació de volum.

La model no té celles ni pestanyes, possiblement a causa d'una restauració massa agressiva feta en segles passats, que hauria esborrat les veladures o lleus traços amb què es van pintar. Vesari, en efecte, parla clarament de les celles: «En les celles s'apreciava la manera en què els pèls sorgeixen de la carn, més o menys abundants i, girats segons els porus de la carn, no podien ser més reals».Segons altres experts, Leonardo mai no li va pintar celles ni pestanyes, per deixar l'expressió de la dama més ambigua, o perquè realment mai no va arribar a acabar l'obra.