Art Romànic. Característiques i preguntes

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART ROMÀNIC

- Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.

- Art bàsicament monàstic

- Vida ordenada i senzilla dedicada a Déu

- Monestir: Esglèsia al mig i habitacions al voltant

- Els monestirs eren llocs de transmissió de la cultura

- El Romànic és molt simbòlic

- Tenien un cànon fixe i el detall de la persona (físic) no era important

- Les reliquies feien el monestir un lloc especial

- Totes les esglésies romàniques tenen la mateixa forma de creu grega i tenen absis. Al costat de l’església hi havia el claustre, i fins i tot de vegades el cementiri a prop. Les esglésies romàniques estaven poc eliminadas. Utilitzaven l’arc de mig punt. Paret molt gruixuda. Hi havia representada les escenes de la Bíblia

- Escultures no pintades a la façana, les pintades estaven a dins.

- El Romànic català no té reliquies. La Vall de Boí va ser declarat patrimoni de l’humanitat.

- El nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.

- Formes simples i austeres.

- Sobrietat en la decoració.

- Preocupació per la simetria i per les proporcions.

- La tendència homogeneïtzant de l’estil és conseqüència dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.

- Una de les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, del nord d’Itàlia i que influir en l’estil romànic català. Els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.

Preguntes:

1. On i quan apareix l'art romànic?

A l’Europa Occidental al segle X.

2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?

Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.

ARQUITECTURA

-Els edificis més característics d’aquesta època van ser els monestirs i esglésies.

-L’església romànica es caracteritza per:

       -Dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga.

       -Petites capelles circulars situades a la capçalera.

       -Sostre en forma de volta de canó.

       -Murs massissos, baixos i amb finestres petites.

       -Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.

-El monestir romànic estava format per:

       -L’església.                                -El refectori.

       -El claustre.                                -La sala capitular.

       -L’escriptori.                                -L’hostatgeria.

Preguntes:

1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?

Planta de creu llatina, petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, baixos i amb finestres petites i contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.

2. Quines dependències tenia un monestir romànic?

L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.

ESCULTURA

-Servia per a decorar els edificis religiosos.

-A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta.

-En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.

-Característiques:

       -Funció doctrinal i decorativa.

       -Temàtica profana i religiosa.

       -Figures hierátiques, rígies i enexpresives.

       -Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.

       -Ús de perspectiva jeràrquica.

       -Ús de la policromia.

1. Quina era la funció de l’escultura romànica?

Tenia una funció doctrinal i decorativa.

2. Quin material era emprat per l’escultura?

Fusta i pedra.

3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?

Profana i religiosa.

PINTURA.

-Característiques:

       -Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges.

-Tenien una funció evangelitzadora molt important.

-S’emprava per narrar passatges de les sagrades escriptures.

-Temàtica religiosa.

-Estils:

       -Francorromànic: Influència de les miniatures.

       -Bizantí: Ausència de moviment i d’efectes espacials.

CONTESTA

1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?

-Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges. Aquest llibres seran obras artístiques

2. Quina era la funció princpal de la pintura?

La pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

3. Quina tècnica es feia servir per la pintura?

La tècnica que empraven els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .

10 edificis amb influències romanes

Art Romà

La Pietat

La Pietat

La pietat es va fer a l'any 1498 fins 99 es  de Miquel Angel.Es troba a la Basílica de Sant Pere  a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista. L'estàtua va ser  encarregada per Jean de Billheres, que era un representant del rei francès a Roma. Aquest escultor ( Miquel Àngel) era caracteritzat per el seu estil propi de la coneixença del cos humà. Aquesta escultura està feta de marbre d'estil renaixentista i de tema religiós i mitològic, la seva topologia es d'escultura exempte, preferentment amb vista frontal.Té una altura de 174 cm per 195 d'ample i 69 cm de fondària.No està policromada i està realitzada pels paràmetres del quattrocento. Les dues figures estan en forma piramidal i també ultilitza formes geomètriques.   L'estàtua es va fer pel monument funerari del cardenal, però es va moure a la seva localització present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la basílica, al S. XVIII. Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Volen transmetre l'expressió de la bellesa ideal, la imatge de la verge reflecteix la puresa i la joventut d'ella. La pietat es la representació iconogràfica de la Verge Maria amb el cos mort de Jesús a la falda, després del devallament de la creu, també volia expressar en la cara de la verge un dolor profund.

Les marques de la crucifixió estan limitades a marques de claus molt petites i un indici de la ferida al costat de Jesús. Les marques dels claus als peus no arriben fins el darrere del peu. 

 

Grècia: Escultura

Arquitectura Grega

Procés de construcció de les piràmides

-Perquè feien piràmides?
  ·Bé doncs, la societat de l'Antic Egipte creien que després de la mort hi havia una segona vida i així doncs per conservar els cossos per la nova vida, els transformaven en mòmies, seguidament els guardaven en un sarcòfag i era enterrat a una tomba.
  ·Els faraons es feien enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a aquesta nova vida, creien que havien de passar el judici de la deesa Osiris.
  ·N'hi havia de tres tipus: Mastaba, piràmide i hipogeu.

- Construcció:
  · Es dividia en tres parts: Extracció, transport i col·locació.
  · Els treballadors no eren esclaus, ja que se'ls pagava amb sal, blat i ordi a canvi del seu treball.
  · Es construïen ciutats al costat de la piràmide on els treballadors vivien fins que tornaven a les seves cases. Aquestes ciutats comptaven amb serveis mèdics que els atenien quan tenien un accident o emmalaltien.
  · Els constructors havien d'estar molt ben organitzats per a treballar en aquestes obres i cada grup de quatre homes tenia un capatàs que s'encarregava de guiar-los en el treball i que no perdessin el temps en les seves jornades.
  · Hi ha proves de que la construcció utilitzaven el cisell de coure per tallar la calcària.
  · Durant l'excavació utilitzaven martells pel contorn.
  · Lligaven les pedres amb cordes i agafades a una construcció, la movien. A dalt de la rampa hi ha havia un home que agafava la corda i cada cop que feien un moviment, ell estirava i així es facilitava la feina de transportar-la.
 

Art Egipci

Selecció de vídeos de l'art prehistòric

La prehistòria

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

El megàlit que predomina a Catalunya és el dolmen, i abunda al nord de Catalunya. Podríem dir que es troba a la "Catalunya Vella". La funció dels dolmens era per enterraments funeraris a un grup d'humans d'una tribu (xamans, caps, gent important...). Mentre al nord de Catalunya utilitzaven dolmens per aquests enterraments, al sud utilitzaven més les coves.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

- 500.000 a.c

-L'homo erectus descobreix el foc: Paleolític

- 40.000 a.c

- Primeres manifestacions artístiques

- 7000 a.c

- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil: Neolític

- 4000 a.c

- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica: Edat dels Metalls

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

La Venus de Willendorf és una escultura del Paleolític. Es diu que té més de 22.000 anys d'antiguitat i va ser  trobada a la Vall del Danubi. La figura representa a una dona despullada obesa, això va crear un gran conflicte entre els arqueòlegs i científics ja que no es sabia exactament que volia significar aquesta petita escultura de 11'1 cm d'alt i de 5'7 cm d'ample. Posteriors hipòtesis demostraven que aquesta dona obesa representava la fertilitat i el benestar. Aquesta hipòtesis va estar molt ben acceptada pels grup d'entesos sobre el tema ja que el que volien representar els homes primitius era idealitzar la bellesa d'una dona ja que en la prehistòria era difícil trobar menjar i per tant alimentar les següents generacions.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Aquest tipus de pintura es troben als sostres de coves on el pas del temps no s’han esborrat.

Aquesta pintura és de tipus llevantí.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

Aquesta escena representa una cacera on els caçadors, alguns vestits amb pells de llops (simbolitzant uns llops caçadors), encerclen un ramat de bisons i mentre els encerclen, els caçadors amb pells de llops els disparen amb llances i fletxes per derrotar-los. Les possibles finalitats de la pintura pot ésser màgica, per donar bona sort a la cacera que hauran de fer en un futur, o una cacera ja feta on dibuixen tot el que van fer durant una cacera on els caçadors van triomfar.

5. Fes una presentació a l’impress amb les característiques més destacades de l’art prehistòric



 

Anàlisi d'una obra pictòrica: El triomf de Bacus

 

El triomf de Baco també conegut com a “Los Borratxos” és una pintura de Velázquez. En el quadre s’hi veu l’escena on apareix el déu Baco posant la corona amb un ram de fulles de vid a un dels set borratxos, mentre alguns somriuen mirant-lo. El quadre es va fer entre 1626 i 1628 i des del 1819 està conservat al museu del Prat. Baco en el seu moment, en la literatura barroca, era considerat un personatge relacionat amb la lliberació de l’home fugint de l’esclavitud de la vida diària.

Aquesta pintura és un clàssic del barroc, amb elements que el defineixen com l’ús de la llum, colors vius, profunditat en en la visió de les escenes, etc. S’ha utlitzat el suport de la tela i la tècnica de la pintura a l’oli. Les línies de la pintura les podem interpretar com fermes i tancades que generen una estrucutra independent. S’utilitza el clarobscur per dona importància al déu Baco com element central de la composició, i colors vius i més foscos per crear aquest contrast. Tot el quadre expressa moviment ja que Baco està coronant a un dels borratxos i els altres s’ho estan mirant atentament movent-se i apropant-s’hi.

El quadre recrea un tema mitològic, i és característic del Barroc agafar com element temàtic els déus de l’antiguitat de Roma i Grècia, tot i així de funció té un punt de mofa cap a la mitologia, ja que barreja la figura d’un déu amb borratxos. És molt possible que fos encarregat pel rei Felip IV, i també adreçat a ell. Sens dubte si poden veure influències de Rubens, Caravaggio (l’ús de Baco) i Ribera. És una obra figurativa ja que s’expressa mitjançant la representació de realitat externa i concreta. Hi ha un clar equilibri entre el repós i moviment, i s’ha utilitzat la mirada de tots els personatges cap una mateixa direcció per donar importància al mig, que és on hi ha el déu Baco.

Anàlisi d'una obra pictòrica: Mona Lisa

 

Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm  retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato) consisteix en ultilitzar oli deluit en oli essencial, procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París. Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima,està sotmès a un procés de revisió constant per verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada. Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.

La galeria dóna a un paisatge inspirat en les vistes de què Leonardo va poder gaudir als Alps durant el seu viatge a Milà  un paisatge d'atmosfera humida i aquosa que envolta la dama. S'ha intentat localitzar la zona, que podria ser un racó de l'Arno o alguna part del llac de Como, però no hi ha cap conclusió definitiva. Moltes vegades s'ha mirat de connectar el paisatge de cada costat de la dama, però la discordança entre les dues imatges no permet que es pugui dissenyar un model continuat. Cal tenir en compte que el costat esquerre sembla estar més alt que el dret, fet que entra en contradicció amb les lleis de la física, ja que l'aigua no es pot quedar estàtica en un desnivell del terreny.

La dama està asseguda en una butaca, recolzant els braços sobre els braços del seient. És en una galeria, i a la vora esquerra del quadre es veu la base d'una de les columnetes. El traç amb què estan pintades les mans i els ulls permet apreciar un exemple característic de la tècnica de l'esfumat. També es pot destacar el joc que hi ha entre la llum i l'ombra, un recurs utilitzat per aconseguir més sensació de volum.

La model no té celles ni pestanyes, possiblement a causa d'una restauració massa agressiva feta en segles passats, que hauria esborrat les veladures o lleus traços amb què es van pintar. Vesari, en efecte, parla clarament de les celles: «En les celles s'apreciava la manera en què els pèls sorgeixen de la carn, més o menys abundants i, girats segons els porus de la carn, no podien ser més reals».Segons altres experts, Leonardo mai no li va pintar celles ni pestanyes, per deixar l'expressió de la dama més ambigua, o perquè realment mai no va arribar a acabar l'obra.

Diferències dels tipus de pintura.

La pintura mural és la que està pintada sobre un mur, i la pintura de cavallet , és quan el pintor fa servir el cavallet, que és un suport, i després el penja a la paret. S'utilitzen aquests termes bàsicament per diferenciar la pintura que es pot moure i la que no. La pintura de cavallet està pintada sobre llenç o fusta, normalment, i pot ser traslladada d'un lloc a un altre, en canvi la pintura mural està pintada directament sobre el mur, i no es poden traslladar d'un lloc a un altre. ( Excepte quan ho arranquen, però això només es sol fer quan són pintures arqueològiques i les porten a museus). La tècnica més famosa de pintura mural és el fresc, també els graffitis es poden considerar pintura mural. I tots els quadres penjats en els museus serien tots pintura al cavallet.

Tècniques Pictòriques

Passeig per la història de l'aquitectura

Comentari d'una obra arquitectònica

MUSEU GUGGENHEIM DE BILBAO

1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'edifici.

- És un museu d’art que està a Bilbao. Es diu Museu Guggenheim Bilbao.

1.2. Què s'hi veu?

- S’hi veu un edifici modern que està envoltat d’aigua. L’edifici té una forma poc vista. A darrere s’hi veu la ciutat de Bilbao.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

- La construcció es va dur a terme entre l’octubre de 1993 i octubre de 1997.

1.4. On es troba o es trobava?

- Es troba a la ciutat del País Basc, Bilbao.

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

- Bilbao era una ciutat sense industria a causa de la crisi dels 90, la construcció d’aquesta obra significà la re-urbanització d’una zona destinada a la cultura i també a l’oci.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

- Frank Gehry.

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'edifici?

- És un magnífic edifici modern, la part exterior, que és la que es veu, és ondulada i amb moltes finestres.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats.

- Per la pell exterior, l’autor va triar titani. També va decidir utilitzar materials com pedra, vidre i pedra calcària.

2.2.2. Tractament del mur.

- El mur està recobert de làmines de titani i de pedra calcària.

2.2.3. Sistema constructiu.

- És amb materials industrials.

2.2.4. Elements de suport.

- Els elements de suport són els mateixos murs i un seguit de columnes situades a la planta baixa.

2.2.5. Elements suportats.

-  Els sostre i les altres plantes.

2.2.6. Espai interior.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

- La planta és ortogonal, en que el vestíbul, articula tres nivells de sales d’exposició mitjançant passarel·les curvilínies que paguen per les parts interiors, ascensors i torres d’escales.

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

- Fragmentat

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?

- La il·luminació és molt bona, està situat a un molt bon lloc, el sol i predomina i la llum entre per els grans vidres que té el museu, aquest també te un circuit elèctric que quan no hi ha llum natural, encenen aquesta.

2.2.6.4. Ornamentacions?

- A dintre i predominen els colors blanc, beix  i marronós.

2.2.7. Espai exterior.

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

- Basicament, a la part exterior hi han tonalitats de grisos, que contrasten molt be amb el mar.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?

- És descontructivista, i els elements que permeten identificar-lo com a tal, són les seves formes geomètriques.

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

- Té moltes diferències amb altres museus, perquè aquest és molt modern i no presenta la mateixa forma que els altres, les obres d’art són molt grans. La semblança a part de que també són museus, és l’arquitecte.

3. Interpretació:

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.

- Era una inversió de tipus empresarial més que de cultural.

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

- La funció de l’edifici és exposar a les seves sales obres d’art contemporani.

3.3. Quin imaginari reflecteix?

- Ha esdevingut la imatge característica de la ciutat de Bilbao.

3.4. Qui encarregà l'obra?

- L’Ajuntament de Bilbao.

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

- L’edifici s’adreçava a tota la gent, perquè en aquell moment Bilbao no era important i van voler fer una obra molt important, per sortir en els mapes. Així que ho van fer relacionat amb la cultura, però aquest museu els va costar un ull de la cara.

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

- Pel que fa als simbolismes hi destaca les seves formes complexes (com la façana que sembla escates de peix), la coberta una flor metàl·lica, i les escultures al seu voltant, etc.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

- Pel que fa a les influències i Maqueta del monument a la Tercera Internacional de Tatlin.

4. Conclusions.

- Les conclusions que podem extreure d’aquesta obra arquitectònica és que és un clar exemple de la avantguarda de la arquitectura del segle XX. És una obra que es diferencia de les altres per la innovació de les seves formes, cosa que ha portat Bilbao a una posició molt important dins la arquitectura.

Comentari d'una escultura egípcia

ESCULTURA EGÍPCIA

1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.

- És la deesa Nefertiti.

1.2. Què s'hi veu?

- S’hi veu la part superior del cos, el cap que éstà protegit per una corona. Al coll duu un collaret.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

-El 1330 a.C.

1.4. Qui en va ser l'autor?

- Va ser elaborat per l’escultor Reial Tutmose o també conegut com Dyehutemose.

1.5. On es troba o es trobava?

- Actualment es troba al museu egipci de Berlín, conservat en el Neues Museum.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

- Estava regnant Ajenatón, en l’època del Nou imperi d’Egipte i era la XVIII dinastia egípcia.

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

- S’hi pot veure un bust d’una dona jove que porta la corona típica dels faraons egipcis i també al coll un collaret propi d’un faraó.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Material utilitzat?

- Calcària i guix.

2.2.2. Tècnica escultòrica?

- Modelatge.

2.2.3. Forma. Dimensions.

- Embalum rodó. Té una alçada de 47 cm i un pes de 20 kg.

2.2.4. Tipologia.

- Art Egipci.

2.2.5. Cromatisme?

- És policromada. Al rostre predominen els colors de la gama càlida i a l’envoltori verds i daurats.

2.2.6. Expressa moviment, repòs, força..?

- Expressa repòs total.

2.2.7. Com es disposen les parts de l'escultura?

- Només hi ha el bust en que la cara mira endavant.

2.2.8. Estil.

- Art egipci.

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?

- Només es pot veure el bust i no està dins una tomba.

3. Interpretació:

3.1. Quin tema és?

- Retrat de la reina egípcia.

3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?

- Es va fer amb la intenció de fer veure que la dona tenia un paper important a l’antic egipte però també es veia com a símbol de vida i fertilitat.

3.3. Quins elements de l'imaginari de l'època tradueix?

- L’ús de corones i collarets

3.4. Qui encarregà l'obra?

- Es parla de que qui va encarregar l’obra va morir abans de que l’autor l’acabés

3.5. A qui s'adreçava l'obra?

- No anava adreçat a ningú en concret. Els faraons tenien consideració de déus a la Terra, i és feien fer reproduccions d’ells mateixos per passar a la posteritat.

3.6. Símbols.

- Apareix el símbol de Uraeus, emblema de protecció que només podien portar els faraons.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

-  No rep cap influència de cap altre gènere artístic.

3.8. Obra figurativa o no?

- Si que és una obra figurativa, el bust de la reina Nefertiti.

3.9. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabil·litat, estabilitat?

- Aquest bust comunica seguretat, ja que no mostra cap tipus de precaució i està somrient. També podríem dir que mostra estabilitat, perquè mostra confiança en ella mateixa i segurament en el que feia.

4. Conclusions.

- En aquesta obra em vist a simple vista que és egípcia i es pot rodejar. Era la reina de la època, per tant no ens és res rar, que en el bust també hi ha una corona i collars daurats que serien d’or. Sembla jove. Està construïda amb materials que també és feien servir per construir moltes altres coses del moment. Vivien en una bona època, política i econòmica.