dimarts, 11 de febrer del 2014

Analísi d'una obra del Cinquecento: La Gioconda

 Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la
història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.
És
un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament
l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a
enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula
d'àlber de 77 × 53 cm  retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica
usada va ser l'esfumat (
sfumato)
consisteix en ultilitzar oli deluit en oli essencial, procediment molt
característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i
està exposat al Museu del Louvre de París. Protegit per múltiples
sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera
òptima,està sotmès a un procés de revisió constant per verificar-ne i
prevenir-ne el deteriorament.La fama d'aquesta pintura no s'explica
únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels
misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que
ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre
amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han
permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de
Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model
podria haver estat embarassada.
Malgrat
totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants
són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre
els admiradors del quadre.

La galeria dóna a un paisatge inspirat en les vistes de què Leonardo va poder gaudir als Alps durant el seu viatge a Milà  un paisatge d'atmosfera humida i aquosa que envolta la dama. S'ha intentat
localitzar la zona, que podria ser un racó de l'Arno o alguna part del
llac de Como, però no hi ha cap conclusió definitiva. Moltes vegades
s'ha mirat de connectar el paisatge de cada costat de la dama, però la
discordança entre les dues imatges no permet que es pugui dissenyar un
model continuat. Cal tenir en compte que el costat esquerre sembla estar
més alt que el dret, fet que entra en contradicció amb les lleis de la
física, ja que l'aigua no es pot quedar estàtica en un desnivell del
terreny.
La dama està asseguda en una butaca, recolzant els braços sobre els braços
del seient. És en una galeria, i a la vora esquerra del quadre es veu
la base d'una de les columnetes. El traç amb què estan pintades les mans
i els ulls permet apreciar un exemple característic de la tècnica de
l'esfumat. També es pot destacar el joc que hi ha entre la llum i
l'ombra, un recurs utilitzat per aconseguir més sensació de volum.

La model no té celles ni pestanyes, possiblement a causa d'una restauració
massa agressiva feta en segles passats, que hauria esborrat les
veladures o lleus traços amb què es van pintar. Vesari, en efecte, parla
clarament de les celles: «En les celles s'apreciava la manera en què
els pèls sorgeixen de la carn, més o menys abundants i, girats segons
els porus de la carn, no podien ser més reals».Segons altres experts,
Leonardo mai no li va pintar celles ni pestanyes, per deixar l'expressió
de la dama més ambigua, o perquè realment mai no va arribar a acabar
l'obra.



*

Cinquecento

dijous, 19 de desembre del 2013

Art Romànic. Característiques i preguntes

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART ROMÀNIC
- Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
- Art bàsicament monàstic
- Vida ordenada i senzilla dedicada a Déu
- Monestir: Esglèsia al mig i habitacions al voltant
- Els monestirs eren llocs de transmissió de la cultura
- El Romànic és molt simbòlic
- Tenien un cànon fixe i el detall de la persona (físic) no era important
- Les reliquies feien el monestir un lloc especial
- Totes les esglésies romàniques tenen la mateixa forma de creu grega i tenen absis. Al costat de l’església hi havia el claustre, i fins i tot de vegades el cementiri a prop. Les esglésies romàniques estaven poc eliminadas. Utilitzaven l’arc de mig punt. Paret molt gruixuda. Hi havia representada les escenes de la Bíblia
- Escultures no pintades a la façana, les pintades estaven a dins.
- El Romànic català no té reliquies. La Vall de Boí va ser declarat patrimoni de l’humanitat.
- El nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
- Formes simples i austeres.
- Sobrietat en la decoració.
- Preocupació per la simetria i per les proporcions.
- La tendència homogeneïtzant de l’estil és conseqüència dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
- Una de les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, del nord d’Itàlia i que influir en l’estil romànic català. Els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.

Preguntes:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.

ARQUITECTURA
-Els edificis més característics d’aquesta època van ser els monestirs i esglésies.
-L’església romànica es caracteritza per:
       -Dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga.
       -Petites capelles circulars situades a la capçalera.
       -Sostre en forma de volta de canó.
       -Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
       -Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
-El monestir romànic estava format per:
       -L’església.                                -El refectori.
       -El claustre.                                -La sala capitular.
       -L’escriptori.                                -L’hostatgeria.

Preguntes:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Planta de creu llatina, petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, baixos i amb finestres petites i contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.

ESCULTURA
-Servia per a decorar els edificis religiosos.
-A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta.
-En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.
-Característiques:
       -Funció doctrinal i decorativa.
       -Temàtica profana i religiosa.
       -Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
       -Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
       -Ús de perspectiva jeràrquica.
       -Ús de la policromia.

1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.
2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.

PINTURA.
-Característiques:
       -Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
-Tenien una funció evangelitzadora molt important.
-S’emprava per narrar passatges de les sagrades escriptures.
-Temàtica religiosa.
-Estils:
       -Francorromànic: Influència de les miniatures.
       -Bizantí: Ausència de moviment i d’efectes espacials.

CONTESTA
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges. Aquest llibres seran obras artístiques



2. Quina era la funció princpal de la pintura?
La pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.

3. Quina tècnica es feia servir per la pintura?
La tècnica que empraven els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .

10 edificis amb influències romanes